Balls clàssics de Catalunya i la vestimenta utilitzada
A Catalunya, igual que en altres localitats, en trobem una sèrie de balls clàssics i tradicionals. En el cas de Catalunya aquests balls són:
1. La Sardana: aquest tipus de dansa s'origina de la dansa grega, provinent de l'Anatòlia. Tot i així, el creador de la sardana catalana moderna va ser Pep Ventura (1817-1875).
És el tipus de ball català més popular i és considerada la dansa autònoma de Catalunya. Es realitza en grups de nois i noies situats en forma de cercle. Els participants s'agafen de les mans per parelles (tradicionalment un noi i una noia) i comencen la seva coreografia.
La dansa està estructurada en dos tipus de passos o tirades (nombre de compassos), els curts i els llargs. S'alternen successivament entre 7 i 10 vegades, acompanyats per un ritme binari generalment de dos per quatre.
Habitualment, la sardana és acompanyada per un conjunt instrumental anomenat Cobla, del qual la tenora és l'instrument més característic i el qual protagonitza el so d'aquesta dansa.
La vestimenta tradicional de la Sardana és una samarreta i uns pantalons amb una faixa del color representatiu de l'agrupació, per als homes. En canvi, per les dones, un vestit amb una faldilla a l'alçada dels genolls i vol. Tots dos gèneres porten sabates que permeten ballar bé els àgils passos, unes espardenyes.
2. El Cossis: aquest tipus de ball era ballat pel gremi dels corders i es coneix de la seva existència des del 1403 fins al 1804. Finalment, va ser recuperat l'any 2004 i va ser incorporat dins l'Esbart Dansaire. Des d'aquell moment fins a l'actualitat ha evolucionat i continua vigent avui dia.
El mot cossis es relaciona amb la forma de les cucurulles característiques d'aquest ball: cossi, entès com a recipient, vas o test en forma troncocònica. Els personatges també van recoberts amb unes xarxes marineres i amb so notable de cascavells. Pel que fa a la música, cobla de tres quartans.
És un ball de sis parelles joves (16 persones), ja que és mogut i cansat. Durant la realització d'aquesta dansa es formen diverses figures com ara l'estrella, el triangle, el quadrat o el cercle.
La vestimenta d'aquest tipus de ball és totalment igual per a homes i dones. Els colors del vestuari simbolitzen un ball mariner, amb els colors de la sorra i de la mar. El barret, que dóna nom a la dansa, representa un gibrell. Cada component porta aproximadament uns 80 cascavells.
3. El ball de bastons: a Catalunya la primera referència que es té de la dansa data del segle XII, concretament l'any 1150, en què un grup de bastoners va representar el famós ball durant el banquet de noces celebrat per Berenguer IV i Peronella d'Aragó. Tal va ser l'acollida de la dansa entre els assistents que aviat va començar a propagar-se i a celebrar-se a múltiples celebracions i llocs. Per aquest motiu, els balls de bastons és considerat actualment com la dansa més estesa de tota Catalunya, especialment a Barcelona.
Els balls es componen de grups d'entre 8 a 24 dansaires en què s'integren homes i dones, encara que la integració de la dona va ser una mica posterior als anys seixanta i fins i tot en moltes poblacions en les quals aquest ball està més arrelat segueix sense permetre, per exemple a Montblanc.
Aquest tipus de dansa catalana té una gran influència en cada 24 de setembre conegut com el dia de la matinada dels bastons i també en les festes de la Mercè.
El vestuari és molt variat segons el poble, la zona o la formació que executa aquesta dansa, però hi ha elements comuns. El calçat, solen ser espardenyes, pantalons blancs, un faldellí, faixa de color, camisa blanca i un mocador del color que representa cada grup, creuat al pit.