Tipus de balls de saló
Així com els estils de ball més coneguts, estan els balls de saló, alguns d'aquests són:
1. Tango: va sorgir entre els anys 1850-1890 a la regió "Rio de plata" (Argentina), a la ciutat de "Buenos Aires" (Argentina) i, a "Montevideo" (Uruguai). És una fusió d'elements de les cultures afro-argentines i afro-uruguaianes, autèntics criolls i immigrants europeus.
El tango és un ball de saló caracteritzat per ser un ball en parella on els dos membres han de sentir la música, deixar-se portar per aquesta i ser expressius amb tot el seu cos.
2. Rumba: va sorgir a Cuba, durant el colonialisme espanyol mentre es produïa l'expansió sucrera. Els seus orígens són africans, i més endavant va anar evolucionant fins a aconseguir la seva forma actual.
La rumba és acompanyada per una música de tambors o "congos" i un cant propi de la música cubana. Aquest estil de ball es divideix en tres tipus diferents: el Guaguancó (la rumba de l'Havana), la Columbia i el Yambú. Cadascun d'aquest es caracteritza per una sèrie de característiques pròpies. Igual que aquests tipus de rumba, es coneix la rumba catalana, amb elements de la rumba cubana, la flamenca i el rock.
3. Vals: va sorgir a Alemanya i Àustria al s. XII. Durant els anys ha anat evolucionant i s'han format diversos tipus de vals. Cada regió ha fusionat els passos de ball dels vals amb d'altres, i així han format diversos tipus de balls d'aquest estil.
Aquest ball es caracteritza per ser un ball de saló molt antic. Es tracta d'un ball en parella lent que consta d'anar girant mentre la parella es desplaça de lloc. Aquest estil de ball el podem trobar a moltes pel·lícules com ara la Ventafocs, a continuació podeu trobar un petit video d'aquest vals:
4. El txa-txa-txa: va sorgir a Cuba durant la dècada del 50. Després de la segona guerra mundial, aquest tipus de ball es va anar popularitzant, fins a arribar a ser un estil social. Actualment és un ball llatí reconegut a escala mundial.
És un tipus de ball que s'identifica amb facilitat a tot el món, perquè la seva execució depèn principalment del ritme de la música, que porta el mateix nom que el tipus de ball.
5. La Samba: va sorgir a Rio de Janeiro (Brasil) al segle XIX, quan els esclaus africans van obtenir la llibertat. El seu origen prové dels rituals africans de l'antiguitat, per això la música que s'utilitza per a aquest estil de ball és ritual.
La samba és una de les principals manifestacions de la cultura popular brasilera, i un símbol de la identitat nacional. Aquest estil de ball és el característic al carnaval de "Rio de Janeiro", on protagonitzen instruments de percussió, colors i grans disfresses.
